Ahir a la tarda vaig parlar amb un amic meu; em va estar explicant
moltes coses que ell va viure i això em va afectar molt perquè em va explicar
els moments més durs que ell havia viscut quan va abandonar casa seva, al Marroc, i
va venir a Espanya. No tenia res per menjar ni on dormir. Van passar els dies i
ell dormia als carrers i no menjava res.
Un mes més tard es va trobar amb un amic seu del Marroc. Aquell amic el
va convidar a casa seva per viure, i ara fa sis mesos que viu amb ell. Però
avui mateix viatjarà a un altre país. M’ha dit que anirà a Alemanya per viure
allà, ja que té familiars en aquest
país. Jo no vull que se’n vagi perquè me l’estimo molt, espero que tot li vagi
bé.
